El top 10 del posicionament, cercadors a Internet
Després de fer milers de recerques per Internet i poder oferir un packweb site + posicionament, hem trobat la llum. Per fi! Garantim el 70 % de les paraules màgiques que faran que la nostra web estigui en el top 10 del posicionament.
LA FÓRMULA
| Top 10 = intercomgi (>>atracczión ) + Pragma |
INTRODUCCIÓ
Els cercadors són el punt de partida del 80 % dels internautes que busquen un producte, servei, informació… Més del 70 % de les transaccions comercials que es realitzen a Internet són el resultat d’una recerca realitzada en un cercador. Diàriament es produeixen més de 30 milions de recerques en els cercadors sobre productes i serveis.
(Estudi realitzat per Forrester Research).
I ARA QUÈ
Una vegada tenim la web feta i llesta per publicar-la al servidor, hem d’optimitzar-la amb els criteris escollits, les paraules màgiques, aquelles que utilitzen els vostres clients potencials quan busquen productes o serveis per tal d’aconseguir liderar els primers resultats als cercadors i incrementar les visites productives.
Metodologia de Treball
Tota feina ben feta ha de tenir un seguiment perquè no baixi la qualitat ni es quedi antiquada. Amb el mateix criteri fem un anàlisi intern de la vostra pàgina web des del punt de vista dels cercadors i una anàlisi externa de les pàgines web de la vostra competència. Tot seguit realitzem un estudi estratègic de criteris, una implementació de les millores a la vostra pàgina web i la seva inclusió en els principals cercadors i directoris. Una vegada posicionada la pàgina web, fem un seguiment diari per tal de millorar contínuament els resultats.
GOOGLE, YAHOO, MSN…
Sembla mentida! Estic al top 10 del cercadors!
Les paraules màgiques han fet efecte!
El resultat: una web eficaç.
Objectiu acomplert!
Hem aconseguit augmentar la visibilitat als cercadors, maximitzar la vostra inversió a Internet, situar la vostra web en les primeres posicions dels cercadors, atraure tràfic qualificat a la vostra web i allò més important: convertir els visitants en clients.
Vols un TOP 10?
Dret a fumar contra dret a respirar… l’etern debat entre fumadors i no fumadors sembla arribar a la fi, almenys pel que es refereix al món laboral.
Pla Nacional de Prevenció i Control del Tabaquisme és l’última iniciativa legislativa del govern espanyol que preveu la prohibició de fumar en els llocs de treball a partir de l’any 2007.
Les xifres són inapel·lables: el 47,3% de les persones ocupades fumen diàriament, un percentatge que s’ha incrementat considerablement durant els darrers anys pel destacat augment del consum de tabac entre la població femenina, que en la darrera dècada pràcticament s’ha duplicat.
Evidentment, aquestes dades tenen conseqüències per a la salut pública i, en especial, per al món laboral. En aquest sentit, el consum de tabac és la causa directa i coneguda de com a mínim 25 malalties, la qual cosa comporta unes despeses de prop del 10% del pressupost sanitari anual de l’Estat i, a més, provoca la mort prematura d’unes 56.000 persones al llarg de l’any, de les quals, una de cada 3 es produeix en persones en edat laboral activa. Així mateix, el tabaquisme incideix de manera clara en altres aspectes de l’àmbit del treball. D’una banda, el tabac és el responsable de l’augment de l’absentisme, la pèrdua de productivitat i l’increment de les despeses d’assegurança dels treballadors que fumen regularment a la feina. D’una altra, l’exposició dels treballadors no fumadors a l’Aire Contaminat per Fum de Tabac (ACFT) constitueix un risc provat per a la seva salut, ja que incrementa entre un 20 i un 50% les probabilitats d’aquestes persones de patir un càncer de pulmó.
Davant d’aquesta situació, el Govern espanyol ha decidit posar fil a l’agulla i combatre de manera definitiva el problema del tabaquisme del país. Per aquest motiu, l’any 2003 es va aprovar el Pla Nacional de Prevenció i Control del Tabaquisme que, entre altres actuacions, pretén:
- Disminuir la prevalença del tabaquisme
- Facilitar l’abstinència
- Protegir la població de l’ACFT
- Promoure l’aplicació de polítiques d’”Empresa Lliure de Fum” amb el següent calendari:
- 2003: en tots els centres sanitaris i docents.
- 2005: en tots els centres laborals d’atenció al públic.
- 2007: en tots els llocs de treball.
El Govern espanyol té previst aplicar aquestes mesures de manera gradual mitjançant estratègies informatives, educatives, assistencials i legislatives. Malauradament, però, poc sabem de com es duran a terme aquestes actuacions en l’àmbit laboral, tot i que sembla clar que la futura llei haurà de regularitzar d’alguna manera la situació dels fumadors a les empreses i, especialment, establir sancions per a aquelles que incompleixin la normativa. En aquest sentit, l’única mesura prevista en el Pla és promoure l’oferta de recursos de tractament del tabaquisme per als fumadors que desitgin deixar de fumar, cosa que inclouria el finançament de les teràpies farmacològiques necessàries en aquests casos.
El maleït i necessari comentari
És cert que fumar és dolent; també ho és que avui dia, amb la informació de què disposen els fumadors, qui encara fuma és perquè vol o perquè no pot deixar-ho —no oblidem que la nicotina és una de les drogues més addictives que existeixen en l’actualitat. Així mateix, també està provat que els no fumadors que estan exposats constantment a l’ACFT corren perill de patir greus malalties com ara el càncer de pulmó.
Amb aquestes premisses, i en un món ideal, les mesures previstes pel govern serien suficients perquè els fumadors deixessin de fumar —almenys en horari laboral— i juntament amb els no fumadors compartissin els espais laborals nets de fum exhalat. Ara bé, el nostre coneixement del món ens indica que caldrà que les esmentades mesures tinguin un caire més marcadament legislatiu que no pas educatiu i que es preveu un rebombori de “cal Déu” per al govern, els treballadors i els empresaris.
Situem-nos en l’any 2007. Entrada en vigor la llei que promou les empreses lliures de fum, un treballador-fumador haurà de plantejar-se si continua amb la seva addicció o, si per el contrari, a causa del bombardeig informatiu antitabac a què haurà estat sotmès, assumeix la malaltia i deixa definitivament el consum de tabac. Caldria una tercera possibilitat que, segons el nostre criteri, és del tot inviable: que un treballador optés per no fumar durant la jornada laboral i que, en sortir de la feina, consumís el paquet i mig a què està acostumat.
Tornant a les dues opcions únicament viables segons la nostra opinió, si un treballador vol continuar fumant serà necessari que la llei estableixi on i quan ho pot fer. En el primer dels casos, sembla clar que totes les empreses hauran de disposar d’un espai en què el treballador-fumador pugui apaivagar la necessitat imperiosa de nicotina. En el segon cas, caldrà que la llei dictamini cada quan pot un treballador exercir el seu dret a fumar: cada mitja hora, cada hora? Sigui quina sigui la solució, el treballador podrà abandonar el lloc de treball cada cert temps per fer un cigarret, i això no potenciarà encara més l’absentisme laboral i la pèrdua de productivitat?
Un altre fet paradoxal es produirà en els casos en què els treballadors vulguin deixar de fumar, situacions en les quals l’Estat preveu assumir i finançar les despeses dels tractaments necessaris. Ara bé, no és paradoxal que l’Estat hagi d’assumir els costos de la desintoxicació d’una droga de la qual treu un bon profit econòmic al llarg de l’any? Ens explicarem… Des de fa un temps el Govern fa gala d’una doble moral pel que fa al consum de tabac —cosa que també succeeix amb la indústria de l’alcohol. D’una banda, l’Estat es mostra preocupat per l’increment del tabaquisme al país i per les despeses econòmiques que se’n deriven en l’àmbit de la sanitat pública. Però per l’altra, rep uns importants ingressos al llarg de l’any com a conseqüència del consum de tabac, i no només en concepte d’impostos —amb la qual cosa estem totalment d’acord— sinó com a productor d’algunes de les marques de tabac que més es consumeixen a tot l’Estat. Així les coses, a qui caldria perseguir si es decidís acabar amb els productors i “traficants” de tabac del país? I el que és més greu: fins a quin punt trontollaria l’economia espanyola si tots els fumadors decidissin deixar de fumar de cop?
Per tots aquests motius, quan l’any 2002 ens vam traslladar a les noves instal·lacions, es va decidir col·locar un potent extractor de fum per tal que en un mateix lloc de treball poguessin conviure fumadors i no fumadors. Aquesta podria ser una bona solució per posar remei a la problemàtica del tabac a les empreses, sempre i quan es tinguessin en compte el nombre de treballadors per metre cúbic d’espai.
Amb tot, els diferents aspectes apuntats anteriorment demostren que no hi ha un fàcil desenllaç per al problema del tabaquisme, tant en horari laboral com fora d’aquest. La solució, més que mai, és a la teulada del Govern.
Sergi Vallhonrat
Coach de Pragma, Agència de Publicitat General SL
