Moof!, el gos-vaca

Des del seu origen en un garatge de Califòrnia, Apple sempre ha destacat per ser una empresa d’informàtica “diferent”. Un dels detalls que més amenitzava la feina amb els seus ordinadors era la diversió que oferia, vull dir que tenia elements al seu sistema que eren graciosos. Per exemple, en arrencar la màquina, a la pantalla sortia un Mac somrient; si et sortia trist (a part d’un tètric avís sonor), significava que alguna cosa no anava bé. En definitiva, petits detalls que, si bé eren ximpleries, el diferenciaven molt de les altres opcions.

Una d’aquestes bestieses –mai millor dit– més representatives és el gos-vaca, conegut com a Moof. Va sorgir el 1983 al panell de configuració d’impressió. En concret, es veia un gosset (també podia interpretar-se com una vaqueta) per indicar l’orientació de la pàgina.

El seu nom oficial era Clarus, però si a un vell usuari de Mac “de tota la vida” li preguntes el nom de la bèstia, et contestarà que es diu Moof!, perquè aquest era el so que se sentia si li feies clic a sobre. Si estava al revés per imprimir sonava “Foom!”. La bestiola va prendre nom oficialment el 1987 en una resposta a la desesperada d’Scott “Zz” Zimmerman a la insuportable insistència de Mark “El roig” Harlan sobre si allò era un gos o una vaca.

El so “moof” no és res més que la contracció de “moo” (el nostre “mu” onomatopeic del bram de les vaques) i “woof” (el nostre “guau” onomatopeic del bordar dels gossos). Es diu que aquest so l’emetia Clarus quan escoltava algú a Sillicon Valley obrir una llauna de cervesa Mountain Dew.

La creadora d’en Clarus és Susan Kaye (constructora també de totes les icones del System 1.0 original) i és una modificació del ca que surt a la tipografia Cairo (obra de la mateixa dissenyadora). La tipografia Cairo era una de les moltes que tenia el primer sistema operatiu d’Apple.

El nom de Clarus “the dogcow” respon a una broma dels companys d’Apple als seus amics de la divisió de soft Claris (avui dia FileMaker). El 1998, a la seu d’Apple, a Cupertino, hi havia una estàtua gegant d’en Moof al jardí d’accés (ja desmantellada). Fins i tot hi ha una nota tècnica oficial que descriu en Moof que es va realitzar quan els dirigents de la marca de la poma mossegada van veure esgarrifats que el seu (per aquelles dates) estimat Moof sortia a un anunci de Microsoft.

Malauradament, tot això de les petites diversions va desaparèixer amb la tercera actualització del sistema UNIX d’Apple, la 10.2 (coneguda com a Jaguar), l’any 2002.

Actualment, en Moof encara és la mascota del Developer Tech Support Group (Grup Tècnic de Suport als Programadors).

No sé per quin motiu van eliminar aquests petits detalls divertits com en Clarus, però jo, personalment, els enyoro molt: humanitzaven l’ordinador. :-(

Se t’ha acabat el temps

Se t’ha acabat el temps, i nosaltres maldestres, tardarem massa a fer el que ens vas encomanar, però ho farem, no et càpiga dubte. I mentre ho fem et recordarem, cadascú a la seva manera, i enyorarem les estones que ens vas dedicar i aquella manera subtil i intel·ligent de mostrar-nos el camí.

Ens farà falta el teu coratge per enfrontar-nos a la mediocritat i l’egoisme del neci, i ens farà falta el teu suport per esdevenir més segurs de nosaltres mateixos. En moments de dubte, ens farà falta el teu criteri, però només caldrà recordar que ja ens ho vas explicar, que ja ens ho vas dir, que ja sabem el que vols.

Amb tot, encara ens mancarà l’autoritat del mestre, l’anticipació al problema, l’empatia de la millor solució. Caldrà que enfrontem la fidelitat al desànim i cercar la glòria de l’objectiu final per acolorir i gaudir del gris i feixuc dia a dia.