Android o la inspiració descarada

Escrit el octubre 30, 2008 per Josep Maria Mas  
Classificat com General

Sota la llicència de programari lliure (GNU), Google ha desenvolupat un bon grapat d’aplicacions que ningú havia fet abans i l’ofereix gratuïtament a la comunitat mundial (el seu potent buscador, Earth, Gmail, Calendar, Maps i Street View, Talk, Chrome, Docs…), que l’ha situada com una de les empreses més innovadores del món. O sigui que res en comú (o quasi res) amb l’altre gegant informàtic: Microsoft; tot i que sembla que Google també sap apropiar-se d’idees dels altres (això sí que és comú amb Windows).

Tot això ve a compte d’Android, un sistema operatiu per a mòbils que recentment ha tret al carrer aquesta empresa. Res nou. Ja hi ha multitud de SO especialitzats per als terminals (Symbian, Windows Mobile, versions especials de Linux, Java i OSX…).

Però en els últims temps estem veient com Google està posant el nas en tots els llocs on pot entreveure algun tipus de negoci digital. El novembre del 2007 es va constituir l’Open Handset Alliance, un grup de treball per portar a terme aquest concepte, amb Google com a impulsor i un bon grapat d’empreses, la majoria força importants. I feia temps que se sentien rumors que estaven a punt de treure al carrer el seu propi sistema operatiu per a smartphones (no se sabia si era un producte “real” o era més aviat vaporware) de manera similar a allò que havia fet Apple. Ara que ja és realitat, sembla ser que “potser” s’han inspirat una mica massa en el reeixit telèfon d’Apple, l’iPhone.

L’únic que realment els diferencia, a nivell tecnològic, és que l’Android és Open Source (o codi obert, cosa que significa que qualsevol pot afegir prestacions i desenvolupar un codi o modificar-lo lliurement), i el d’Apple no. Tot el demés és un copy/paste: tàctil, amb sensors de moviment, disseny de l’interfície similar (basada en icones), sistema de distribució idèntic, venda d’aplicacions similar…

És a dir, els enginyers de l’empresa californiana han agafat el concepte de l’iPhone, han canviat tot allò  que els ha semblat, i au!, a fer calés! De fet no és res nou en aquest món en què vivim, però personalment, m’esperava una mica més de Google (segurament sóc un il·lús, però què hi farem!).

T-Mobile ha posat a la venda als EUA el primer telèfon amb aquest SO, el G1, i si ens el mirem globalment sembla que és un bon aparell, i tot i que el disseny és una mica totxo (158 g i unes mides de 1,6 × 5,5 × 1,6 cm), l’Android va força bé. El HTC G1 té un preu de 179 dòlars amb contracte de dos anys. Compta amb la majoria de prestacions “normals” d’un terminal d’aquest preu: 3G, Bluetooth, WiFi, GPS, correu, calendari, web, memòria interna d’1 GB, expansió fins a 8 GB mitjançant targetes SD, càmera de 3,2 megapíxels, pantalla tàctil de 480 x 320 píxels de 3,2 polzades, teclat lliscant  QWERTY intern…

Òbviament, no he tingut la sort de jugar (encara) amb cap terminal equipat amb l’Android, o sigui que els comentaris que estic fent són sobre allò que he llegit. Ja s’han trobat forats de seguretat i limitacions (no pot executar aplicacions des de la SD, per exemple) però és ben normal en un nou producte que acaba de néixer.

Segurament, aquest nou sistema arribarà aquí a mitjans de l’any que ve. Llavors podrem fer una comparativa amb totes les de la llei, però sembla ser que a la màquina d’Apple (i per descomptat, a totes les marques que tenen sistemes operatius propietaris similars) els ha sortit un fort competidor.

I ja per acabar, cal comentar que en una cosa que sí que ha estat una mica original Google: va convocar un concurs perquè els programadors fessin aplicacions per al nou sistema, amb suculents premis: 10 finalistes que s’han emportat l’espatarrant quantitat de 275.000 dòlars. No està malament no?