Com triomfar a la xarxa. La presència corporativa a internet.

Escrit el juliol 11, 2007 per Pragma Admin  
Classificat com General

En el dia d’avui, demà pot ser diferent, i aquí rau la grandesa d’aquest mitjà, hi ha dos tipus diferents de sites: els de presència corporativa de l’empresa i els que s’anomenen e-commerce amb moltes combinacions possibles entre ells.

Ja ha passat l’època de predicar la bona nova, la de raonar que una empresa havia de tenir un lloc el més digne possible dins la xarxa, sense que et prenguessin per un profeta del fum sense barba. Ara hi són totes les que hi han de ser; les que falten pertanyen al passat dels déus quan podies comprar un cotxe de qualsevol color sempre que fos negre.

De la mateixa manera que en el regne del Senyor existeix el Purgatori, en el d’Internet hi ha l’Indecisori. És l’entremig, l’estança on habiten els indecisos que encara no han caigut en les fogueres del Pere Botero ni s’han elevat fins a la porta de Sant Pere. Que caldria dir-los, sense tenir la sensació de fer altre cop apologia?

Segurament vostè ha escoltat que tenir presència a Internet o iniciar un negoci és molt més senzill i econòmic que fer-ho a la vida real. És cert, sempre i quan se sàpiga amb exactitud què és el que s’està fent. D’entrada, separar el món virtual del real comença a considerar-se com a cobla de Jorge Manrique. La relació i la frontera entre tots dos mons és l’única accepció que pot considerar-se virtual, paraula que el diccionari defineix com: «Que no és sinó en potència».

Tenir un espai web no és «màgia potàsia» del Borràs; és possible, assequible i la millor recomanació que li pot fer la seva veïna. Que tingui visites, que en pugui fer albarans i guanyar-s’hi la vida planteja una altra saviesa que, per descomptat, ja ha estat repartida i fins al proper camió no n’hi haurà més. El símil més entenedor seria el de fer un camp de futbol sense equip ni pilotes i esperar que els «futboleros» hi anessin cada diumenge a la tarda.

Molts llocs web no estan dissenyats per ser comercialment efectius. Simplement no venen. Són molt bonics, tenen fins i tot música, estan ben dissenyats, informen però vendes el que se’n diu vendes de qualsevol tipus, zero dels grans.

I aquí sí que la paraula experiència xuta a porta i fa gol. Només empreses amb l’experiència dels anys de la «predicamenta» amb iniciats inclosos, poden proposar un projecte web factible i que enlluerni els milers de visitants que estan esperant una veu que els digui «entra i mira».

Intentem ser senzills perquè el tema ho és. Caiguem de nou en l’error de donar consells avisant, que per aquest fet no volem tenir enemics.

En primer lloc, aconsellem desenvolupar un bon producte o servei. La web ha de tenir contingut de fàcil accés a pesar de les «virgueries» que es poden fer amb Flash o programant com els romans. Aquesta evidència, que no per evident la podem oblidar, es puntua amb un 25% de resultats satisfactoris posteriors.

La segona observació és que ha de vendre imatge, serveis o productes. Un lloc que no captiva emocionalment no serveix per res. El visitant s’ha de sentir atrapat voluntariament en unes pàgines moderades de contingut i d’imatges i amb un temps raonable de descàrrega. Si oblida aquest punt, senzillament no tindrà clients.

Com a tercer secret li implorem que es deixi recomanar un bon proveïdor d’Internet; no aquell que és el més barat, ni aquell que és el més car, vanitas vanitatis dels preus. Són faves comptades el que ha d’oferir un ISP en el cas de venda: interactuar amb els meus clients mitjançant la meva pròpia base de dades, garantir-me seguretat i disposar d’un equip humà que escolti ximpleries que a vegades no ho són tant.

El quart esglaó és un manteniment acurat. Hem fet una inversió important de la butxaca de l’empresa i ens tornem garrepes a l’hora de contractar un manteniment com Déu mana. Incorporar noves dades, nova informació, redissenyar el site pot ser més important que tenir unes pàgines www. Surt nou software, perquè hem quedat que el que passa avui no té per què passar demà i, no ens podem quedar al marge.

La web ha de tenir modernitat de conceptes i de disseny. És com fer una repassada de pintura al xalet.

El cinquè consell, i acabem aquí, n’és la promoció. Si el web es queda com un lloro dins d’una gàbia a l’interior d’un habitatge, malament. La gàbia ha de sortir de tant en tant al balcó o al terrat, cada dia o quan faci bon temps, així tothom sabrà que tenim aquesta au que, si no xerra massa, no es fa molesta. Cap producte o servei no es ven si no es coneix. Tan fàcil com posar-lo a tota la papereria corporativa, a les furgonetes i allà on es pugui retolar. Dediqui una mica de temps a comunicarho als seus clients.

Els restants consells els hi donarem quan ens visiti; en un parell d’hores li podem dir moltes cosses interessants. Hem estat dels millors profetes.