Els/les morosos/moroses
Escrit el juliol 11, 2007 per Pragma Admin
Classificat com General
És de sentit comú que caldria posar-se d’acord si ho diem en femení o masculí, però que per tal que no es molesti ningú, en especial el sector femení radical, s’hagin d’utilitzar les barres mil vegades en un text de sis paràgrafs en què el discurs va adreçat als dos gèneres, fa temps què resulta d’un ridícul galopant. El/la morós/morosa segons diu a www.grec.net… és el/la que: «dit del deutor que retarda el pagament dels seus deutes».
I la deutora? Veus com tenen seny els de grec.net. De totes maneres, nosaltres entenem com a morós qui retarda tant tant els pagaments que no arribem a cobrar-los mai, o sigui, queden impagats.
S’ha de tenir un olfacte de gos per detectar un/una morós/morosa. Normalment és un home/dona (es podria solucionar posant persona) exigent, sense cap mena d’aparell digestiu i un fetge com una rajada. Pel volum d’aquestes freixures tenen un aspecte tirant a considerable, papada, vesteixen bé, porten colònia de categorieta i, si no són de casa bona, ho semblen. N’hi ha un/una que va arribar a dir mal del sector de la publicitat, que ningú se’l/la volia escoltar, que tothom li «donava llargues» i que una prova del que deia era que ara ell/ella estava al despatx publicitari en comptes de ser el comercial de torn el que estigués a les seves oficines.
Quan has navegat pel mar del Nord hi ha poques coses que t’afectin. El/la subjecte pretenia que es fes qualsevol disbarat imaginable en publicitat.
Tenia molt clar el que volia (una altre característica del/de la morós/morosa). Bla, bla, bla… que un amic/amiga seu/seva que tenia a Madrid o Barcelona (una altre característica que s’afegeix a les anteriors: amistats a l’extraradi) li havia recomanat fer-ho d’aquella manera. Bla, bla, bla… perquè això al Cola Cao, segur que li interessa. Bla, bla, bla…
El/la morós/morosa té tocs deliciosos de fantasma amb llençols Tolrà.
Arcadi Vilella
