F1 de farsa, o FIA de mafia?

Escrit el octubre 29, 2007 per Josep Maria Mas  
Classificat com General

Fotografies de p_c_w

Encara que el nostre bloc està més centrat cap a la tecnologia i la comunicació, no he pogut contenir les ganes de fer un post sobre el campionat de F1 que va acabar el passat diumenge 21 d’octubre a Brasil.

Raikkonen és el just vencedor del campionat, tot i que era el que ho tenia més difícil.

Possiblement ha estat un dels més competits i també un dels més polèmics (per no dir patètics). Intentaré ser el més neutral que pugui (i dic intentar perquè ser-ho és impossible).

Ens podem quedar amb uns quants punts:

1) Això de la F1 fa temps que ha deixat de ser un esport per convertir-se en un negoci (ben lucratiu, per cert).

2) No hi ha equanimitat a l’hora de castigar les accions dels pilots.

3) És una bretolada que en un esport d’equip estiguin prohibides les ordres d’equip (?).

4) Hi ha tants interessos creats que allò que realment interessa és el money, no l’esport en si.

5) Hi ha situacions que s’escapen de les mans de qui, en teoria, hauria de manar.

6) Amb els propers canvis que es preveuen a llarg termini en l’àmbit tecnològic, s’està castrant l’evolució i la innovació d’una categoria que pretén ser “el màxim” de l’automobilisme.

7) La política té massa importància i la FIA no ha estat justa.

8) Hi ha massa protecció dels protagonistes (pilots) i el consumidor final (l’espectador) se sent distanciat.

9) Hi ha massa coses que escapen a la comprensió de l’espectador (i ningú fa res per aclarir-les).

10) S’hauria d’aprendre dels espectacles de motor que es fan als EUA, que estan muntats envers l’espectador.

11) Internet ha fet que se sàpiguen més dades d’aquest circ del que els propis protagonistes haurien volgut.

12) La premsa esportiva ha complicat a tothom les coses, creant polèmica on no n’hi havia.

Sóc seguidor de la F1 des de fa uns 25 anys, si bé a partir de que els pilots del nostre país (Espanya, per imperatiu legal) han començat a despuntar, va ser quan vaig començar a apassionar-me’n. Aquest any he vist coses que m’han fet vergonya. No pot ser que les autoritats d’un esport es posin tan descaradament al costat d’un pilot (Hamilton).

No vull valorar totes les accions polèmiques que Hamilton ha protagonitzat, però sembla que hi ha massa interès (i massa descarat) al Regne Unit perquè aquest conductor fes història (recordem que la majoria de gent involucrada en aquest esport és de les illes britàniques) i es convertís en el primer debutant que aconsegueix emportar-se el campionat.

L’espionatge industrial que s’ha descobert entre McLaren i Ferrari, tot i que ha fet que l’interès popular hagi estat a nivells històrics, ha desvirtuat (moltíssim) la imatge d’un esport on la màquina conta massa. Des de la meva perspectiva, és força patètic el merder que s’ha muntat, perquè si McLaren era culpable d’accions diguem-n’he, com a mínim, una mica grises; el càstig que ha patit aquesta escuderia és, sense cap mena de dubte, desorbitat. I també crec que Ferrari té una part de la culpa, perquè hauria de controlar més la informació confidencial, ja que McLaren no va robar aquests documents, sinó que li van ser oferts.

Un dels principals inconvenients que hi ha a la F1 és la manera en què s’aproven o es desaproven les noves normes: tots els equips han d’estar-hi d’acord. Hi ha també allò que s’ha anomenat Pacte de la Concòrdia, una sèrie de documents secrets on s’estableix la manera de repartir els beneficis entre els equips. Amb la qual cosa, moltes de les normes són eliminades si algún equip creu que el limitarà en algún aspecte. I així és molt dificil aconseguir avenços.

Esperem que la propera temporada sigui tan interessant com aquesta, però sols per fets esportius i no per decisions polítiques.