Es una colección para todas las cocinas

Los discapacitados también trabajan

Què és la indexabilitat?
La indexabilitat consisteix en la facilitat d’anàlisi d’un lloc web per part dels buscadors d’Internet (Google, Yahoo, MSN Live…). Les tècniques d’optimització per a motors de cerca (SEO, Search Engine Optimization) s’han de tenir en compte i són imprescindibles si volem ser coneguts a través d’Internet. Si un web no està indexat, mai apareixerà als resultats dels buscadors; i com més ben indexat estigui, els resultats seran més atractius per als usuaris i tindran més opcions d’aparèixer més amunt en els cercadors (més ben posicionats). També cal dir que, a grans trets, el contingut animat (ja sigui mitjançant Flash o JavaScript) no serà indexable, i el contingut XHTML sí.

Què és el posicionament?
El posicionament és la situació que ocupen les pàgines web per a una recerca concreta en un buscador d’Internet. Segons el prestigi d’una pàgina a la xarxa, aquesta apareixerà més amunt en els resultats de cerca dels termes que contingui. Per millorar aquest prestigi hi ha tècniques permeses pels buscadors i tècniques penalitzades. Bàsicament, si es vol millorar el posicionament d’un web caldrà que aquest sigui enllaçat en pàgines relacionades dels mateixos temes, que se’n parli en fòrums i blocs, en altres pàgines que ja disposin d’aquests reconeixements…

El PageRank
El PageRank és el sistema de classificació numèrica que fa Google de totes les pàgines d’Internet. Va de 0 a 10. Té en compte molts factors, un dels principals el número i la qualitat de les pàgines fora del propi domini que ens enllacen. Cal destacar en aquest punt que no es tracta d’un site ni d’un “domini” quan es parla d’una pàgina, és a dir, Google considera una pàgina diferent cada adreça diferent. Cada URL té el seu propi PageRank, a diferència d’alexa.com –classificació molt més polèmica i manipulable– que va per sites o dominis i només avalua el tràfic de la gent que té instal·lada la barra d’Alexa.

Les propietats i el funcionament del PageRank són molt discutits per experts en optimització de motors de recerca, ja que el seu mecanisme és secret; interessa que sigui secret, i canvia constantment per adaptar-se als “paranys” que van sortint per “enganyar” el sistema.

El sistema es basa en la naturalesa democràtica del web, utilitzant la seva estructura d’enllaços com un indicador del valor d’una pàgina en concret. Google interpreta un enllaç d’una pàgina A a una pàgina B com un vot de la pàgina A a la B. Però Google mira més enllà del volum de vots o enllaços que una pàgina rep, també analitza la pàgina que emet el vot. Els vots de les pàgines importants, és a dir, les que tenen un PageRank elevat, valen més i ajuden a fer importants altres pàgines.

Millorar el PageRank
Tot i que el seu funcionament és secret, el mateix Google i molts altres buscadors fan recomanacions de com crear un web de manera òptima perquè funcioni en el seu sistema i pugui assolir el posicionament potencial que li correspondria, algunes, per exemple, es poden consultar a la Wikipedia:

http://es.wikipedia.org/wiki/Posicionamiento_en_buscadores

O també es poden consultar a les pàgines dels propis cercadors:
Google: http://www.google.es/support/webmasters/bin/answer.py?answer=35769
Yahoo: http://help.yahoo.com/l/es/yahoo/search/basics/basics-18.html

Intentar enganyar el sistema pot suposar una penalització del mateix sistema que exclouria temporalment o permanent els resultats d’un domini als buscadors.

Hi ha àmplia literatura (blocs, webs, empreses, etc.) perquè hi ha molt d’interès en millorar el posicionament de les pàgines. El conjunt de tècniques i els professionals que se n’encarreguen s’anomenen SEO (Search Engine Optimization, http://en.wikipedia.org/wiki/Search_engine_optimization), però cal vigilar en qui es confia ja que una tàctica massa agressiva pot conduir a resultats nefastos.

Actualitzacions del PageRank
El PageRank d’un web sempre varia a mesura que es van trobant nous enllaços, però és cada 3-6 mesos (aprox., no hi ha una norma fixa) que es fa una exportació pública i es pot consultar. Realment el valor és un número real, però a l’exportació pública es converteix en un número enter. Per consultar-lo, cal tenir instal·lada la barra de Google o alguna altra extensió del navegador (SearchStatus, per exemple) que ho permeti sense destorbar tant com la Google Bar (ocupa molt espai).

Calendari d’actualitzacions: http://www.seologs.com/google-updates.html

PageRank vs posicionament
És important destacar que el PageRank no equival al posicionament d’un web, ja que des d’on es realitzi la cerca, des de quin domini de Google s’accedeixi (google.es, google.com…), quin usuari de Google Accounts, quin idioma del navegador i amb quines preferències es realitzi una mateixa cerca, l’ordre de les pàgines mostrades pot variar considerablement, ja que Google i els cercadors busquen oferir la informació que consideren més adient per als seus usuaris finals.

En aquesta figura veiem les finalitats de la usabilitat i de l’experiència d’usuari. Las primeres estan ubicades més al centre i les d’experiència d’usuari, que són conceptes menys precisos, més als extrems.

En els seus inicis, Apple va marcar unes línies molt clares que havien de seguir els programadors a l’hora de fer la part visible de l’aplicació; per exemple, totes les icones de les aplicacions eren romboides, i els documents que creava aquesta aplicació havien de ser una fulla amb la icona de l’aplicació a dins, o el sistema de menús tenia unes pautes preestablertes… Estem parlant de fa més de 25 anys, o sigui que realment tenien les coses molt clares des de l’inici (vegeu Moof, el gos vaca). Amb tot, els primers que van investigar aquestes tecnologies van ser als laboratoris que Xerox té a la ciutat californiana de Palo Alto, i d’allí va ser un Jobs i els seus companys qui van treure idees i inspiració per llençar el primer ratolí, per exemple.

Avui en dia, les coses han canviat força, i ja hi ha més llibertat a l’hora de fer qualsevol utilitat-aplicació-programa-joc per a Mac, tot i que hi ha un feeling que més o menys acostuma a seguir tothom i al qual els afortunats usuaris estem acostumats i, per tant, seguim esperant. A part d’això, i sense entrar en allò que podem esperar en un futur pròxim, tenim una altra cosa molt important al nostre abast (que molts usuaris ignoren o simplement no volen aprendre): les dreceres de teclat, que ens permeten treballar molt més ràpid, sempre i quan siguem capaços de recordar les combinacions.

No és que al Win no hi hagi dreceres, el que passa és que no estan tan ben integrades, no són tan intuïtives i, per descomptat, no n’hi ha ni la meitat. Us deixo com a exemple un arxiu de text amb la majoria de dreceres de teclat (cada dia en descobrim alguna de nova) perquè aneu fent proves. N’hi ha de realment útils.

Avui en dia, Apple no viu de la renda de temps llunyans, sinó que segueix investigant, creant i innovant, ja que hi ha poques empreses que tinguin tantes patents per any. Com a últims exemples pràctics de la capacitat inventiva dels cervells de l’empresa de Cuperttino, tenim la GUI de l’iPhone, que a més a més, és totalment tàctil (vegeu iPhone, primeres impresions).

L’altre exemple que volia destacar (de ben segur que ben aviat Apple ens sorprendrà amb alguna novetat   de les seves al pròxim SO, que es dirà Snow Leopard i que està a punt de sortir a la venda) són els anomenats moviments multitàctils, que incorporen els nous portàtils de la poma, els MacBook i MacBook Pro.

A més dels moviments normals (arrossegar, fer clic, etc.), que podem fer en qualsevol trackpad, en els MacBook també podem:

Amb 2 dits:
- Desplaçar per la pàgina amunt i avall només movent les dos dits en la direcció desitjada (fet conegut com a fer scroll).
- Rotar, a “Vista Previa” per exemple, les fotografies i PDF tan sols rotant els dits en el sentit que desitgem.
- Fer zoom separant o juntant els 2 dits (fet importat directament de l’iPhone) a Safari (navegador web), “Vista Previa” i fins i tot al Finder.

Amb 3 dits:
- Avançar o retrocedir una pàgina en el navegador web Safari movent els 3 dits amunt o avall.

Amb 4 dits:
- Mostrar, a “Exposé”,  totes les finestres de les aplicacions actives, arrossegant els 4 dits cap a fora del portàtil.
- Amagar totes les finestres i mostrar el Finder fent el contrari, arrossegant els dins cap a dins.
- Canviar entre les aplicacions que tinguem obertes, fent clic amb els 4 dits (només amb Safari no funciona).

És cert que les primeres són opcions una mica estranyes, però quan t’hi acostumes no pots passar sense fer-les servir (això també em passa cada cop que em poso a un Mac que no té el fabulós Mighty Mouse, el ratolí amb 4 botons i un minitrackball que permet moure’t 360 graus en la pantalla), i és que és molt fàcil acostumar-se a tot el que et faci la vida més fàcil, i et preguntes com has pogut passar sense elles.

Segurament això només és el principi, perquè potser d’aquí ben poc tindrem pantalles totalment tàctils i no necessitarem un teclat físic.

Sota la llicència de programari lliure (GNU), Google ha desenvolupat un bon grapat d’aplicacions que ningú havia fet abans i l’ofereix gratuïtament a la comunitat mundial (el seu potent buscador, Earth, Gmail, Calendar, Maps i Street View, Talk, Chrome, Docs…), que l’ha situada com una de les empreses més innovadores del món. O sigui que res en comú (o quasi res) amb l’altre gegant informàtic: Microsoft; tot i que sembla que Google també sap apropiar-se d’idees dels altres (això sí que és comú amb Windows).

Tot això ve a compte d’Android, un sistema operatiu per a mòbils que recentment ha tret al carrer aquesta empresa. Res nou. Ja hi ha multitud de SO especialitzats per als terminals (Symbian, Windows Mobile, versions especials de Linux, Java i OSX…).

Però en els últims temps estem veient com Google està posant el nas en tots els llocs on pot entreveure algun tipus de negoci digital. El novembre del 2007 es va constituir l’Open Handset Alliance, un grup de treball per portar a terme aquest concepte, amb Google com a impulsor i un bon grapat d’empreses, la majoria força importants. I feia temps que se sentien rumors que estaven a punt de treure al carrer el seu propi sistema operatiu per a smartphones (no se sabia si era un producte “real” o era més aviat vaporware) de manera similar a allò que havia fet Apple. Ara que ja és realitat, sembla ser que “potser” s’han inspirat una mica massa en el reeixit telèfon d’Apple, l’iPhone.

L’únic que realment els diferencia, a nivell tecnològic, és que l’Android és Open Source (o codi obert, cosa que significa que qualsevol pot afegir prestacions i desenvolupar un codi o modificar-lo lliurement), i el d’Apple no. Tot el demés és un copy/paste: tàctil, amb sensors de moviment, disseny de l’interfície similar (basada en icones), sistema de distribució idèntic, venda d’aplicacions similar…

És a dir, els enginyers de l’empresa californiana han agafat el concepte de l’iPhone, han canviat tot allò  que els ha semblat, i au!, a fer calés! De fet no és res nou en aquest món en què vivim, però personalment, m’esperava una mica més de Google (segurament sóc un il·lús, però què hi farem!).

T-Mobile ha posat a la venda als EUA el primer telèfon amb aquest SO, el G1, i si ens el mirem globalment sembla que és un bon aparell, i tot i que el disseny és una mica totxo (158 g i unes mides de 1,6 × 5,5 × 1,6 cm), l’Android va força bé. El HTC G1 té un preu de 179 dòlars amb contracte de dos anys. Compta amb la majoria de prestacions “normals” d’un terminal d’aquest preu: 3G, Bluetooth, WiFi, GPS, correu, calendari, web, memòria interna d’1 GB, expansió fins a 8 GB mitjançant targetes SD, càmera de 3,2 megapíxels, pantalla tàctil de 480 x 320 píxels de 3,2 polzades, teclat lliscant  QWERTY intern…

Òbviament, no he tingut la sort de jugar (encara) amb cap terminal equipat amb l’Android, o sigui que els comentaris que estic fent són sobre allò que he llegit. Ja s’han trobat forats de seguretat i limitacions (no pot executar aplicacions des de la SD, per exemple) però és ben normal en un nou producte que acaba de néixer.

Segurament, aquest nou sistema arribarà aquí a mitjans de l’any que ve. Llavors podrem fer una comparativa amb totes les de la llei, però sembla ser que a la màquina d’Apple (i per descomptat, a totes les marques que tenen sistemes operatius propietaris similars) els ha sortit un fort competidor.

I ja per acabar, cal comentar que en una cosa que sí que ha estat una mica original Google: va convocar un concurs perquè els programadors fessin aplicacions per al nou sistema, amb suculents premis: 10 finalistes que s’han emportat l’espatarrant quantitat de 275.000 dòlars. No està malament no?

Movistar ha preparat una tarifa a mida per a tothom (pagant, és clar) des de particulars a empresaris, passant per autònoms. En principi t’has de lligar a un contracte de 2 anys amb l’operadora. Ara ja no es poden saltar les imposicions d’Apple, ja que en comprar-te un telèfon has de signar un contracte si en vols un (a tot arreu, EUA inclòs).

El nou model de l’iPhone, el 2.0, manté la majoria de mancances del primer model (veure http://bloc.pragma.cat/apple-sequivoca-o-no/ http://bloc.pragma.cat/iphone-primeres-impressions/) i tan sols hi ha petits (encara que importants) canvis.

El principal és que ara ja és 3G, o sigui que en teoria té les mateixes prestacions a nivell de velocitat de connexió que la resta de marques. Incorpora un A-GPS, o GPS assistit, que permet mitjançant Internet, WiFi o triangulació de torres de telefonia, saber sempre on som i on volem anar, i ens ho mostra amb el Google Maps. També té una mica més d’autonomia i ara enllaça amb el Microsoft Exchange (un estàndard a nivell empresarial) que permet als usuaris mantenir connexió amb els servidors de la seva empresa. A més a més, hi ha dues versions, de 8 i 16 gigues.

Apple també ha reconvertit el servei .Mac a MobileMe, amb la qual cosa tot el que abans podíem fer amb un Mac, ara també ho podem fer des de l’iPhone.

I també ha creat una AppStore, on hi ha milers d’aplicacions per al telèfon, moltes gratuïtes.

Esperem que la propera revisió d’aquest desitjat telèfon incorpori novetats respecte a  algunes de les limitacions que té ara per ara (Copy/paste, Adobe Flash, Bluetooth 100 % operatiu, gravació de vídeo, càmera de fotos més bona i amb més possibilitats de configuració, enviament de SMS amb arxius…).

Tot i les limitacions, les previsions diuen que durant el proper any Apple vendrà uns 48 milions d’iPhones en tot el món!

+ info: http://www.iphone.movistar.es/

Han passat moltes coses durant aquest temps en què hem estat hivernats, com per exemple l’arribada a les nostres contrades de l’esperat terminal d’Apple, de la mà de Telefònica; a Pragma hem actualitzat els nostres Macs a Leopard; un dels nostres clients (IFR) ha presentat amb molt d’èxit el seu cotxe al Saló de Londres… 

Estigueu alerta, que ben aviat us en fem cinc cèntims!

Primer va ser el bug de l’any 2000, en què els ordinadors compatibles amb el PC d’IBM (creat el 1981) sols tenien a la ROM de la BIOS (és on hi ha la configuració bàsica de l’ordinador i on se li diu com ha d’actuar) 6 dígits, o sigui, 2 per al dia, 2 per al mes i 2 per a l’any: DD/MM/AA. El problema venia en arribar al 31 de desembre de 1999, perquè l’ordinador, després del 99 es posava a 00 (1900) amb la qual cosa es preveia un gran perill en ordinadors que gestionessin algun sistema important (per exemple una central nuclear, algun sistema bancari o algun aparell que hi hagués a l’espai). Va ser més gran la por que el resultat, segurament perquè els tècnics responsables es van posar les piles i van solucionar (com van poder) aquest embolic.

Ara, segons sembla, n’hi ha un altre, de bug, concretament per a l’any 2038. Tot i que segons per aquelles dates estarà solucionat, és interessant de saber-ne alguna cosa.

A diferència del bug del 2000 que estava basat en el hard (el maquinari: la ROM de la BIOS es guarda normalment en un xip), el nou problema del 2038 el tenen els sistemes operatius que usen la representació del temps basada en POSIX, que conta el número de segons transcorreguts des de l’1 de gener de 1970 a les 00.00.00 (obviant els segons intercalars). Aquesta representació és més comuna als SO tipus Unix i també en els programes escrits per a molts altres SO, per la gran expansió del llenguatge de programació C. En la majoria de SO de 32 bits, el tipus de dada usat per guardar el contador de segons és un número enter de 32 bits amb signe, és a dir, que pot representar els números entre -2.147.483.648 i 2.147.483.647 (-231 i 231-1; 1 bit per al signe, i 31 per al valor absolut), o sigui que l’últim segon representable amb aquest format seria a les 03:14:07 UTC (temps universal coordinat) del 19 de gener de 2038, o sigui, quan el contador de segons arribi a 2147483647. Un segon després, el contador es desbordarà (overflow) i saltarà al valor 2.147.483.648, i això causarà l’error dels programes, que interpretaran el temps com que estan a 1901 o 1970, depenen de la implementació, en lloc de 2038.

Simulació del desbordament del contador intern de segons, en arrivar al segon 03:14:07 UTC del 19 de gener de 2038.

No hi ha, ara per ara, una solució senzilla per a les combinacions existents de SO/CPU. Canviar la definició de time_t (que és la funció que en C gestiona el temps) per passar a 64 bits trencaria la compatibilitat binària per al soft, emmagatzemament de dades i amb tot el que tingui a veure amb la representació binària del temps.

La majoria de sistemes operatius per a arquitectures de 64 bits usen aquesta funció time_t de 64 bits, és a dir, amb un SO a 64 bits. Aquest problema del desbordament de la data s’allargaria “només” uns 290 milions d’anys. xD

Per acabar la sèrie d’articles sobre tipografia, parlarem de recursos a Internet on, amb una mica de paciència, es pot trobar quasi bé de tot.

Com ja vam comentar en entrades anteriors, la introducció de la informàtica al món de les arts gràfiques va ser una autèntica revolució, i per associació també ha afectat positivament a l’apartat del disseny. Una persona amb uns mínims coneixements de tipografia (i, és clar; un Pc, un editor de fonts i paciència) pot dissenyar la seva pròpia font i compartir-la amb el món.

Hi ha força llocs web on podem trobar recursos tipogràfics: des d’espais on buscar una tipografia amb una forma determinada per a un disseny específic fins a tutorials, passant per fòrums i/o blocs de suport o consulta…

Les fonts digitals, legalment estan considerades software, per la qual cosa les lleis antipirateria són totalment aplicables. Així doncs, compte amb l’intercanvi de tipografies, ja que es podria considerar delicte. També comparteixen amb el software les llicències d’ús: n’hi ha de comercials (que normalment són les de més qualitat), shareware (d’ús restringit o d’econòmiques) i les freeware, lliures d’us. Òbviament, també en podem comprar (i no són barates, precisament).

Tot i això, els sistemes operatius instal·len una sèrie de fonts per al seu correcte funcionament. Una tipografia en mal estat pot provocar més d’un maldecap a un usuari “normal” o una catàstrofe si aquesta tipografia ja ha estat impresa. I molts programes que instal·lem posen les seves pròpies. Això vol dir que, segons la quantitat de software que instal·lem, apareixeran més o menys possibilitats de tenir problemes.

Així doncs, us poso un llistat de llocs web on podreu gaudir de tot això i molt més.

Tipografies comercials
http://www.fonts.com/
http://www.fontshop.com/
http://www.fonthaus.com/
http://www.adobe.com/products/fontfolio/
http://www.fontpool.com/
http://www.myfonts.com/
http://www.fontfont.com/

Tipografies lliures
http://www.freewarefonts.com/
http://www.dafont.com/
http://www.creamundo.com/
http://www.fontdiner.com/
http://www.myfont.de/
http://simplythebest.net/fonts/
http://cooltext.com/
http://www.1001fonts.com/
http://www.abstractfonts.com/
http://www.fontparadise.com/
http://www.fontgarden.com/
http://betterfonts.com/
http://refont.com
http://www.grsites.com/fonts/
http://www.fontfoundry.com/
http://www.fontfiles.com/
http://www.fontmagic.com/
http://www.criteriondg.info/wordpress/tag/tipografia

Teoria tipogràfica
http://www.w3.org/TR/REC-CSS2/fonts.html/
http://www.unostiposduros.com/
http://todoelfrio.wordpress.com/tipografia/
http://www.avidos.net/detalles/category/tipografia/
http://typographica.org/
http://www.graficacolectiva.org/categoria/tipografia/page/2/

Utilitats tipogràfiques
http://www.fonttester.com/
http://www.myfonts.com/WhatTheFont/
http://www.webconferencia.net/directorio/artes/artes-gr%E1ficas/tipograf%EDa/
http://www.identifont.com/identify.html/
http://www.fontshop.com/features/fontmag/006/

Programes creadors
http://www.high-logic.com/fontcreator.html/
http://www.fontlab.com/
http://arche_typography.tripod.com/

Utilitats gestores
http://www.linotype.com/fontexplorerX/
http://www.extensis.com/en/products/font_management/product_information.jsp;jsessionid=KWHI1BXKDRTAPLAQAAUQ0FQ?locale=en_US&id=1060/

Amb aquest article acabem la sèrie que fa referència a aquest desconegut món. Espero que, si heu tingut la paciència de llegir-los tots quatre, ara tingueu el concepte una mica més clar.

Veure també L’apassionant i desconegut món de les tipografies (1)

Veure també L’apassionant i desconegut món de les tipografies (2)

Veure també L’apassionant i desconegut món de les tipografies (3)