iPhone o el pollastre mundial

Escrit el setembre 17, 2007 per Josep Maria Mas  
Classificat com General

El pollastre mundial que s’ha muntat amb l’iPhone, la nova joguina d’Apple, m’ha fet reflexionar sobre allò que representa (i que ha representat) Apple per a la indústria en general, i en major mesura (tot i que no se n’és conscient), per al món. Com a exemple, crec que és increïble que una marca pugui generar publicitat de quasi 300 milions d’euros gastant-se xifres irrisòries, sobretot si pensem en publicitat sobre un aparell, l’iPhone, del qual se’n sabia ben poc, ja que encara faltaven 6 mesos perquè sortís a la venda!

La qüestió és que si hi ha una marca que marca (valgui la redundància) la diferència a tots els àmbits, aquesta és Apple (almenys en sectors assequibles per tothom, ja que l’altra –Ferrari– sols és a l’abast d’uns pocs privilegiats). A veure, deixem les coses ben clares: sóc proApple des del primer dia que vaig veure un simpàtic Classic amb el seu ratolí tipus tanc i la seva graciosa paperera, allà per l’any 1989. Vull dir que no és una cosa que vulgui (ni pugui) amagar. Sempre m’ha agradat discutir amb amics per aquest tema. I crec que em tenen per una mena de “friki” que no té res més al cap (i de cops encerten). Podríem dir que sóc una mena d’evangelista d’aquesta semireligió de la poma mossegada.

D’esquerra a dreta: Mac Clàssic i l’Esteve amb l’iPhone.

No sé exactament perquè, però la majoria de maqueros que conec –i en són molts– som així, ens agrada que se sàpiga que som “diferents“, i a la més mínima intentem vendre “la moto” als del “costat fosc” (els peceros).De fet, tal i com estan anant les coses, ara és molt fàcil. S’ha de reconèixer que l’Esteve (Jobs) està fent les coses molt bé, un altre cop. Sempre ha sabut portar l’empresa que ell, junt amb una bona colla de “genis”, va crear en un garatge de Califòrnia, cap al 1976, però potser mai havia estat al nivell d’importància i influència que té ara. La majoria de gent ara coneix la marca de Cupertino per l’iPod, del qual ja n’ha venut més de 100 milions, i/o per l’iPhone, però Apple és molt més.

Un sistema operatiu (el Tiger) que està uns quants anys per davant, basat en UNIX i que si bé sempre ha destacat per ser amigable, ara per fi han aconseguit que a més sigui estable (i a l’octubre arriba l’esperat Leopard, la nova versió, que promet deixar a tots els altres molt, molt enrere). No es pot comparar amb Vista, més que res perquè el SO de Microsoft (tot i que a la llarga potser no serà un mal SO) ara per ara no s’aguanta per enlloc. El SO d’Apple ja fa uns quants anys que corre pel món (en concret 6, el primer OSX es va llençar el 24 de març de 2001).

D’esquerra a dreta: El Tiger, Nous models d’iPod i Cheetah, el primer OSX.

Sense tenir en compte que a diferència de Microsoft, Apple no només desenvolupa el SO, sinó que a més també fa uns ordinadors que són referència per a tothom, ja que cada cop que presenten un nou model de Mac (o de qualsevol cosa) s’atura el món.

No sabem cap a on poden anar les coses, perquè sempre que algú amb més o menys coneixement ha intentat fer elucubracions sobre allò que vindrà o deixarà de venir, ha fet el ridícul. El que sí sabem, a hores d’ara, és que sense la influència que Apple ha imposat al món informàtic, potser ara seguiríem encara amb l’amigable interface del DOS, o potser de la seva evolució lliure i gratuïta, el Linux, un SO que està fet per i per a gent (els veritables informàtics) que els agraden els guirigalls de lletres i números i que per a la gent “normal” sembla un criptograma de la pel·lícula El codi da Vinci.

Apple ha estat determinant per la popularització a escala mundial de la informàtica, fent fàcil i accessible aquest món per a la majoria de la gent que pot comprar-se un ordinador. Esperem que “Sant Jobs” segueixi amb la inspiració divina, perquè si el tema s’acabés, seria molt més avorrit.