iPhone, primeres impressions

Escrit el octubre 23, 2007 per Josep Maria Mas  
Classificat com General

Bé, com us havia comentat, he disposat d’una unitat americana de l’Apple iPhone (firmware 1.0.2 i 8 gigues de disc dur), i ara entenc el rebombori que s’ha muntat entorn a aquest nou cop de puny tecnològic que ha fet Apple, i amb el qual ha deixat mig K. O. i amb un pam de nas a tota la indústria informàtica/telefònica. No és que sigui perfecte, que no ho és, però sí que les seves pijades deixa tothom amb la boca oberta.

Primer contacte: una caixa negra, força resistent i, curiosament, molt petita. Aquí dins hi va el mòbil?

Obrim el paquet. Primer de tot, i com sempre amb Apple, hi ha l’iPhone ben protegit per plàstics. Està damunt d’un suport de plàstic transparent que fa de llit al telèfon. Sota, el carregador desplegable (amb endolls americans, of course), els auriculars (amb més bona pinta que els antics de l’iPod Video), un dock per posar-hi plantat l’iPhone i, per últim, un cable que fa tant de connexió iPhone-ordinador com per al carregador. Ni un manual, ni un CD ni res. Primera sorpresa. El manual es pot descarregar des de la web d’Apple, aquí (en anglès).

Tenim la primera temptació d’engegar-lo, si bé segurament estarà descarregat… doncs no! Hi ha un 20 % de càrrega!

El telèfon s’engega encara que no tingui SIM. Ara mateix seria com un iPod Touch amb càmera. Anem a carregar-lo. Per si de cas, el deixem tres hores connectat a la xarxa elèctrica.

Després d’aquestes tres hores –i unes quantes cerveses–, amb un clip espenyem el foradet que hi ha a la part superior, al costat de la sortida dels auriculars. Posem la SIM i després d’engegar-lo un altre cop, ens diu que la SIM està bloquejada (?), si la volem desbloquejar; o sigui que ens demana el PIN, ni més ni menys. També podem fer-lo anar amb el SIM bloquejat. Introduïm el PIN i funciona sense problemes a la primera. Bé, quasi sense problemes: no reconeix l’agenda de la SIM!

Té tres botons normals més: a dalt hi ha el botó on/off, que, en només pitjar-lo, bloqueja l’iPhone. Al costat, l’entrada dels auriculars i el petit orifici per treure la petita safata on es posa la SIM.

A la part esquerra hi ha un petit commutador que el deixa sense so, i sols vibra. Sota mateix, un doble botó per pujar o baixar el volum.

A la part inferior, com els iPods, la connexió principal: dock i xarxa elèctrica (és el mateix connector).

Primers cops de dit a la pantalla i primeres sorpreses: és realment fàcil d’usar. Amb poques ditades et comences a moure pels menús, i amb l’únic botó que hi ha a la part superior, es torna a la home.

Originalment ve amb 14 icones més 4 al dock inferior. Els 14 de dalt són: SMS, calendari, fotos, càmera, youtube, borsa, mapes, temps, rellotge, calculadora, notes, ajustaments, anySIM (desbloqueja el mòbil per usar-lo lliure) i installer. Un cop configurada la Wi-Fi, des d’aquesta última icona, es poden afegir moltes més aplicacions. Les 4 de baix són les principals: telèfon, correu electrònic, Safari (navegador d’Internet) i iPod.

El pas d’un apartat a l’altre és molt ràpid i sense esperes; tot i que l’hem penjat un parell de cops.

És molt fàcil d’usar i configurar. Seria l’aplicació de la lògica per fer anar un aparell: si el poses horitzontal, ell gira la visualització de la pantalla; quan t’acostes el telèfon a l’orella, baixa la intensitat de la pantalla per gastar menys i no escalfant-te-la; quan visualitzes fotografies, les pots moure arrossegant el dit i, si poses 2 dits a la foto i els separes o ajuntes, augmentes o disminueixes la mida de la foto.

La navegació Cover-flow per a la música és una passada (et mous amb el dit per les caràtules dels àlbums que hi tinguis carregats).

Però hi ha mancances:

- No pot, de moment, gravar vídeo.

- La càmera de fotos és justeta (2 megapíxels) i no té autofocus ni flaix.

- Tampoc té càmera per a videoconferència.

- El teclat “virtual” és massa petit.

- La sincronització via iTunes no m’acaba de convèncer. És més fàcil el concepte d’arrossegar només la música que vulguis (com a l’Ipod) i no tota la biblioteca.

- No és 3G (és EDGE –quelcom semblant a 2,5 G–), però és possible que quan arribi aquí (segurament amb Telefónica) sigui 3G.

- El Bluetooth sols es pot fer servir, de moment, com a mans lliures. No es poden transferir arxius.

- No es pot copiar/enganxar.

- No té plug-in de Flash.

- No es poden reenviar SMS.

Tot i això, he de reconèixer que m’ha agradat, i força. Però segurament la versió 2.0 serà molt millor (òbviament) ja que en aquesta versió hi ha coses que no les té (o no funcionen) i són de calaix. Ara bé, el salt tecnològic és tal que aquest aparell serà un punt d’inflexió per a la indústria telefònica. Hauré de mirar com tinc la guardiola, a veure si m’arriben per demanar-me’n un. Tenir-lo abans de que es pugui (oficialment), té el seu rotllo, i no penso esperar (hi ha rumors de que arribarà aquí al maig de l’any que ve).

Vull donar les gràcies al meu amic Kalamar de “Madriz”, que m’ha cedit l’iPhone i m’ha ajudat a configurar-lo. Quina paciència que tens, amic! xD