Ja tenim nova mixeta!

Escrit el octubre 31, 2007 per Josep Maria Mas  
Classificat com General

Mix, mix, mixeta!

El 24 de març de 2001, Steve Jobs, CEO interí d’Apple, llançava al món el nou sistema operatiu d’Apple, l’OS X. El passat divendres 26 de setembre, 6 anys i mig després de la primera versió, va regalar a tots els usuaris de Mac la nova i esperada versió: el 10.5. Seguint la tradició de posar-los sobrenoms felins, aquesta última versió s’anomena Leopard. Com a curiositat, enumero les anteriors nomenclatures dels sistemes basats en UNIX d’Apple: 10.0, Cheetah (guepard); 10.1, Puma; 10.2, Jaguar; 10.3, Panther i 10.4, Tiger.

Al contrari del seu competidor, el Vista de Microsoft, de Leopard només hi ha dues versions: la normal i la Server, vàlida únicament per a servidors Xserve/Xraid de la marca, destinats a empreses amb gran volum de dades. Els preus són de 129 euros (versió usuari únic) i 199 euros (paquet familiar de cinc llicències). El Server encara no és a la venda.

Properament realitzaré una anàlisi més profunda, però de moment ja us en puc fer cinc cèntims. Segons la web d’Apple, aquest nou felí aporta més de 300 novetats. Jo ara no n’he vist tantes, però les que he trobat (les més notòries) us cridaran tant l’atenció com a mi.

Ordenació de les icones en stacks.

Per començar, com és normal, pugen els requisits mínims de l’ordinador (Macintosh, of course): 512 MB de memòria RAM i processador PowerPC G4 a 867 MHz, a part de 9 GB de disc dur i un reproductor de DVD.

Entrem a les novetats més notòries. Cal destacar primerament una nova funció amb l’anomenada Time Machine, que encara que no ens permet viatjar a través del temps, ens donarà alegries igual: és una aplicació que fa còpies de seguretat en un disc extern, tipus backup, però molt més fàcil d’usar i que treballa en segon pla sense que l’usuari se n’adoni, amb la qual cosa, si necessitem un arxiu que hem esborrat, podem tirar enrere (en l’estat del disc dur) fins que el trobem, i el recuperem. D’aquí és d’on agafa aquest nom tan pel·liculero.

Amb el Time Machine, podem “tornar al passat” del disc dur.

Després trobem el Boot Camp, que ja funcionava, però en fase beta. És una aplicació que ens permet arrancar en Windows en una partició específica del disc dur (s’ha de fer prèviament i s’hi ha d’instal·lar el SO de Microsoft).

Dos SO (Leopard i XP) en una mateixa màquina.

Hi ha una nova funció, Spaces, és la implementació de múltiples escriptoris. D’aquesta manera pots posar en cada escriptori el programa que vulguis i moure’t d’un a l’altre a cop de tecla.

Podem tenir tots els escriptoris virtuals que vulguem.

El Finder (escriptori) ha incorporat un munt de noves funcions, des de la visualització prèvia del contingut de qualsevol tipus d’arxiu sense obrir-lo (vista ràpida) al nou sistema d’ordenació de les icones que farà que els escriptoris estiguin més nets i ordenats (stacks), o la visualització Cover Flow, similar a la de l’iPod Touch o l’iPhone.

La vista ràpida dels arxius, sense obrir-los.

Amb Coverflow podem navegar fàcilment entre els arxius.

Mail, el programa de correu electrònic, té multitud de noves plantilles amb les quals és molt divertit i intuïtiu fer correus elegants i distingits en un tres i no res.

Les plantilles del Mail el fan extremadament potent.

Properament, una anàlisi més profunda; encara no he tingut prou temps per “jugar-hi”. xD