Programes de televisió interromputs per publicitat o publicitat interrompuda per programes de televisió?
Escrit el agost 14, 2007 per Josep Maria Mas
Classificat com General
Entre les característiques que defineixen la conducta dels humans trobem l’ús de costums, de maneres de fer, de formes d’obrar –o no– adquirides per la seva repetició consecutiva. Ningú no pot dubtar que l’ésser humà és una espècie evolucionada –encara que a vegades no ho sembli o deixi entreveure la seva involució–, però l’ús dels costums és una tasca que l’ha definit al llarg de la seva història.
Sense més preàmbuls, anem al gra. Una de les costums de moltes persones en el moment en què un diari cau a les seves mans és mirar la programació de televisió: l’àmplia graella de manduca televisiva se li obre als ulls. Entre concursos, informatius, documentals, pel·lícules… destriem allò que ens interessa o que, senzillament, ens distraurà una estona. I quan arriba el moment de poder albirar el que hem triat, un moment abans de que comenci, una entradeta publicitària precedeix el producte: “el nou disc de Mònica Txonda els ofereix aquest programa”… I comença el calvari: 10 minuts de programa, 17 minuts de publicitat (aprofites i fas esport: t’aixeques del sofà, te’n vas al lavabo, beus aigua a la cuina, fas un parell de trucades i encara tens temps de fixar-te que el quadre que tens al davant està tort); 19 minuts més de programa i 17 de publicitat (mires de posar bé el quadre, que es resisteix, t’hi passes 8 minuts, el despenges, fas un altre forat a la paret, hi poses el tac, el clau, tornes a penjar el quadre –que ara encara queda més tort– i, tot seguit, morrut, fas memòria d’allò que estaves veient i et comença a pujar la mosca al nas), 15 minuts més de programa (amb una telepromoció entremig) i, quan està a punt d’acabar, 5 minuts més de publicitat (i ara sí que t’emprenyes, n’estàs fart d’anuncis i, a més, el quadre tort que t’està mirant… fas gala de la teva paciència, et fas mínimament la manicura –o simplement et mossegues les ungles–) i, per acabar-ho d’adobar, el teu programa s’acaba en 2 minuts! *
Davant d’aquesta situació, que no és nova per a ningú (i molt més greu en pel·lícules que s’emeten en franja horària nocturna), la Comissió Europea va obrir el passat juny un expedient contra l’Estat espanyol per vulnerar les normes establertes per Televisión sin Fronteras per superar el límit de 12 minuts de publicitat per hora en televisió –i per posar en perill la integritat física de les persones i dels aparells–. La normativa regula els màxims de publicitat, tant en quantitat (mai més de 12 minuts d’anuncis per hora) com per freqüència (espais lliures de publicitats de 20 minuts, 45 en cas de films).
Viaviane Reding, comissària europea de Societat de la Informació, va assenyalar que el nostre país “no ha pres les mesures necessàries”, per la qual cosa les autoritats ara “han de fer tot allò que sigui possible per solucionar la situació”. Segons l’informe en què es basa l’expedient, durant l’època analitzada es van produir “nombroses i freqüents violacions en les cadenes més grans”, tant pel que fa a sobrepassar el límit dels 12 minuts per hora com per l’incompliment dels intervals de, almenys, 20 minuts sense pauses publicitàries. Espanya és l’únic cas de tot Europa on això passa.
Si tot segueix així, els Pressupostos Generals de l’Estat hauran de pagar una multimilionària multa europea per incompliment de la legislació comunitària, és a dir, que els mateixos que durant anys hem patit les interrupcions de la publicitat –amb tot allò que comporta: crisis nervioses, depressions, pujada de natalitat…– ara haurem de participar en la megamulta que ens serà imposada a tots.
Com a exemples curiosos, la pel·lícula Titanic, de 180 minuts de duració al cinema, en la seva emissió televisiva en va durar 255, amb sis talls publicitaris que contenien, en total, 174 anuncis. Per altra banda, un capítol d’èxit mundial de 50 minuts, és interromput fins a cinc vegades per la publicitat.
Un recent estudi de TGI defineix els espanyols com els ciutadans europeus més emprenyats amb la publicitat televisiva. A la meitat dels espanyols els molesta, i més d’un 80 % diu que se sent bombardejat, xifres que contrasten amb les dels Estats Units (28 %), Alemanya (19 %) o Gran Bretanya (17 %) d’espectadors que admeten com a interessant la publicitat televisiva.
La pregunta és: avui dia, mirem un programa de televisió interromput per anuncis o veiem espots interromputs per programes de televisió? A la llarga, ni una cosa ni l’altra: els nivells d’audiència televisiva estan baixant progressivament (al contrari de les emissions radiofòniques) i el recurs per veure i escoltar allò que ens interessa està a l’abast de tothom: Internet. Al final, tal com dèiem al principi, el costum serà anar a buscar allò que cerquem a la xarxa.
* Veure aquesta entrada

A la tele ens posen més anuncis dels que toquen i ens multen per això…
Viaviane Reding, comissària europea de Societat de la Informació, va assenyalar que el nostre país “no ha pres les mesures necessàries”, per la qual cosa les autoritats ara “han de fer tot allò que sigui possible per solucionar la situació…
Fer un trencaclosques de, com a mínim, 5.000 peces.
M’encanta el comentari. Estic cursant 4 d’ESO i en el treball de recerca de final de curs hem decidit buscar informació sobre els efectes que la publicitat televisiva. M’agradaria posarme en contacte amb tu per parlar sobre el tema i treure’n profit. Gràcies.
El meu correu és gbaquer3@hotmail.com