Revista Vinos de España i Delfí Duch
Escrit el juliol 11, 2007 per Pragma Admin
Classificat com General
Que la informació és tendenciosa, tothom amb un dit de coneixement ho ha acabat acceptant. Que la informació ha de ser tendenciosa, també hi estem resignats. Que la informació sense tendències no ven, l’assumpte de les garrofes no es toca, també. Que la informació està sotmesa al fet d’anar o no anar ben dormit i menjat, també.
Que la informació hagi de causar perjudicis personals o comercials és un altre «cantar del Mío Cid», i no hi ha cap Garzón que se n’ocupi.
En el passat número 43, la revista Vinos de España, una revista discreta quant a notorietat i feta a la capital espanyola, va treure en portada el suggeridor
article «Priorato 50 vinos en la cumbre».
Un client de la casa, persona honesta on n’hi hagi, de conversació enriquidora, amb el cap al seu lloc i amb la qual hem compartit estones d’amistat és el Delfí Duch.
El Delfí va experimentar fa molts anys, quan encara no estava en la «rabiosa actualitat» d’ara, el verí del conreu de la vinya al Priorat. Va comprar la finca «El Tancat» a la conreria d’Scala Dei. Recuperada de l’abandó l’any 1985, es va plantar una part de les dues-centes hectàrees l’any 1987 amb especial cura de continuar els mateixos emplaçaments de l’antigor i evitar els moviments de terra, segons el principi de ser respectuosos amb el paisatge prioratí.
El Tancat gaudeix de les llicorelles paleozoiques de la comarca del Priorat amb terres conreades amb adobs naturals i tractaments com el caldo bordelès i el sofre a fi d’obtenir un vi amb connotacions ecològiques. Amb la temperatura mitjana anual de 15º C és l’escenari de ceps de garnatxa, cabernet sauvignon i merlot, origen dels vins El Tancat i Bressol produïts
a partir de 1991.
La principal característica dels vins de Masia Duch n’és l’elaboració pròpia a partir, únicament i exclusivament, de raïms de la finca que garanteixen una producció amb les mateixes connotacions any rere any, solament incrementades segons la qualitat de l’anyada.
A banda, cal dir que la vella conreria s’ha rehabilitat segons les antigues tècniques de construcció i, fins i tot, el color dels edificis dels monjos. De lluny evoca el segle XII.
I vet aquí que el Delfí ho fa bé, amb la seva intrínseca correció i amb la il·lusió d’un adult amb els peus damunt de la preuada llicorella.
Dèiem que «Priorato 50 vinos en la cumbre» podia ser un bon rànquing i mirant vi per vi, ampolla per ampolla retratada, va resultar que cap dels dos extraordinaris vins que produeix, El Tancat i Bressol, no figuraven en la llista. Potser primer per l’estima i després per la injustícia es va redactar la següent carta:
Revista Vinos de España
Sr. D. Alberto Huerta, director
Islas Marquesas, 28-B
28035 Madrid
Distinguido señor,
Obra en mis manos la revista Vinos de España de la edición octubre-noviembre, núm. 43, en la cual y como título destacado en portada presenta «Priorato 50 vinos en la cumbre».
Como lector asiduo de su revista, conocedor de los vinos del Priorat y vecino de esta próxima comarca he de manifestarle mi pesar por el enfoque que hacen en tal artículo. No se menciona ninguno de los criterios que se han utilizado para otorgar las calificaciones de oro, plata y bronce a los «premiados» por tal distinción. Asimismo, y como persona que me precio en tener el paladar preparado para calificar un vino, discrepo totalmente de su clasificación ya a partir de los primeros.
La falta de base del artículo resulta difamante para el lector y confiere a su publicación una dudosa credibilidad. Es de admirar asimismo como se puede desconocer el producto de bodegas existentes como es el caso de Masia Duch en Scala Dei, que elabora dos vinos extraordinarios.
Lamento la ligereza del enfoque y me cuestiono como lector la veracidad de la información de las DO Jumilla y Ribera del Guadiana y ¿por qué no? del resto de artículos.
Aprovechando esta oportunidad y recomendándole una reflexión sobre mis quejas le saludo muy atentamente.
f. Arcadi Vilella
Encara no hem rebut resposta.
El mal relatiu ja està fet. Salvar el tema amb una retractació, resulta impensable. Els qui han picat comprant la revista i creuen com a dogma el que s’escriu, ho tenen malament.
Anant més enllà del tema explicat, i no rieu que tots estem exposats a les vel·leïtats del periodisme, a qui interessa que el Delfí no hi surti?
Nohisurt en Delfí… però tampoc alguns altres que s’ ho mereixen.
Ara bé crec que la carta no va fer elseu efecte perquè vas personalitzar i nombrar aquest Celler.
Però en general estic d’ acord.
De fet si reculls els articles del vinos de España que parlen del Priorat des de fa alguns anys resulta que es repeteixen i quasi bé són calcats… sempre surten elsmateixos i les mateixes afirmacions sobreel vi.