Treballar per les meretrius a iTunes
Escrit el setembre 3, 2007 per Salva Daroca
Classificat com General
Sé que teniu el mal costum de pensar que el software que heu comprat farà tot allò que espereu que faci. Vet aquí l’error. Encara que el programa serveixi normalment per desenvolupar la tasca per la qual ha estat creat, et trobes que hi ha determinades coses que no fa, que no s’han tingut en compte, que la feina es complica, i totes les meravelles i “pijades” del programa queden superades per la decepció i la pèrdua de temps.
Aquesta decepció la vaig experimentar amargament amb el programa iTunes. Aquest programa, per a qui no ho sàpiga, és de la gran Apple i serveix, entre altres coses, per gestionar la biblioteca de música del teu ordinador; en aquest sentit, les cançons les pots comprar directament a la botiga virtual d’Apple amb aquest programa, les pots gravar directament des d’un CD d’àudio en diferents formats (mp3, ACC, aiff,…), te les pot passar un amic, etc. Tot va molt bé, collonut; un cop introduïdes a l’iTunes, les pots visualitzar per autor, per gènere, per títol de l’àlbum, pots introduir la caràtula del disc (te la pots baixar d’Internet), pots crear llistes de reproducció (manuals, intel·ligents?, aleatòries,…); en fi, un munt de coses. Vas introduint cançons, vas posant les caràtules, posant puntuació a les cançons que més t’agraden, et preocupes per tenir-ho tot ordenat i polit, com a tu t’agrada. Llavors ve el primer problema, al disc dur ja no hi cap res més… hem de trobar una solució: ja està, compro un altre disc dur. En fer el programa, resulta que van pensar en aquesta possibilitat; estem de sort, el programa és bo, instal·lo el disc dur i li dic al programa que a partir d’aquell moment les cançons que incorpori a la biblioteca les gravi al nou disc dur. Oli en un llum, ja tinc el tema solucionat per a una bona temporada, estic realment orgullós del programa però, sobretot, de la meva biblioteca musical.
Amb el temps he estat capaç de tenir una fonoteca de més de 35.000 cançons, totes ordenades: les puc cercar pel títol, per l’autor, per l’àlbum, puc fer-me una selecció (llista de reproducció) de les que més m’agraden, passar-me-la al meu iPod per escoltar-les al cotxe o allà on vulgui. Estic encantat.
Ara, però, el segon disc dur ja comença a estar ple i l’ordinador, un G4 a 400 mhz, ja comença a ser una antigalla. Prenc la decisió de canviar l’ordinador i posar dos discs durs amb més capacitat. Exporto la biblioteca de l’iTunes per poder importar-la al nou ordinador, copio tota la informació als nous discs durs, faig tot allò que et diuen els manuals que facis… obro l’iTunes, i què ha passat? Doncs que les cançons que es troben al segon disc dur han perdut el vincle, no les troba, estan a la biblioteca, però no sonen.
Pànic, suor freda, tinc 15.000 cançons amb una informació molt valuosa introduïda pacientment a punt d’anar-se’n en orris. No desesperem, cerquem solucions, anem als fòrums, als manuals, als gurus… estic convençut que el programador haurà previst que una cosa així pot passar i amb les instruccions pertinents podré recuperar fàcilment els vincles perduts; estic convençut perquè en la meva feina d’arts gràfiques, els programes d’edició (Indesing, FreeHand, etc.) cerquen automàticament els vincles perduts en el disc dur que tu li diguis, i els troben!!!
Doncs resulta que l’iTunes no, que ho has de fer manualment, una per una, 15.000 cançons una per una. És clar que tinc l’opció de tornar-les a importar a la biblioteca, però llavors perdo tota la informació addicional i preciosa que he anat introduint amb el temps i he d’esborrar les del vincle perdut. Tot perquè el programador no ha previst una opció de calaix: recuperar els vincles perduts. Total, una gran decepció i una més gran pèrdua de temps.
Ja veieu que jo també tinc el mal costum d’esperar que el software que he comprat faci realment el que d’ell s’espera: que tingui en compte les possibles complicacions, que sigui capaç de fer una feineta, una feina i una gran feina sense que ens faci perdre el temps.
Quina merda!
